Església parroquial de Santa Maria de Sanaüja


La primitiva església parroquial de Santa Maria de Sanaüja era situada a la vora del castell. La primera referència d’aquesta església es remunta a l’any 951, quan el papa Agapit II confirma en una butlla tots els drets, privilegis i possessions de l’Església d’Urgell, entre les quals hi havia la parròquia de Sanaüja.

L’actual església parroquial, situada a la plaça de la vila, és una construcció gòtica tardana edificada entre el 1509 i 1515. Va allotjar la col·legiata de Sanaüja, comunitat de preveres, cada un dels quals feia un servei religiós en una capella o fundació. Les actes de la visita que l’any 1758 van fer, en nom del bisbe, el canonge Galcerà i el seu secretari, posen de manifest la importància de l’església de Sanaüja i la riquesa de la parròquia en aquella època. El magnífic retaule de l’altar major, destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), n’era una mostra.

Santa Maria de la Plaça de Sanaüja és un edifici d’una sola nau, capelles laterals i absis trapezoïdal. A la façana principal, una cornisa motllurada recorre el tester, de perfil mixtilini, que parteix d’un coronament semicircular a la part superior i s’expandeix cap als costats. La porta d’accés presenta un entaulament amb frontó gairebé semicircular. L’emmarquen dues pilastres davant les quals s’imposa una columna. Dos òculs ovals  a cada costat donen llum a l’interior. Damunt la porta, un rosetó motllurat centra la façana. Més amunt, una mena de finestral coronat per un petit dosser contenia, fins el 1936, una imatge de pedra de la Mare de Déu amb el Nen.

A l’interior, el temple conserva la seva estructura gòtica, exceptuant algunes reformes d’època barroca. La seva única nau està coberta amb quatre trams de volta de creueria i capelles laterals de diferents mides. Destaca la tercera capella de la nau de l’epístola, dedicada a Sant Pere, on l’arc ogival d’ingrés presenta una ornamentació a base de motius florals en tot el seu perfil. El presbiteri forma un absis trapezoïdal amb una capella a cada costat. 

Pel que fa a la decoració escultòrica, a part de la decoració floral de l’arc de la capella de Sant Pere, destaquen la representació del Tetramorf en els capitells que descarreguen les nervadures de la capella de la Mare de Déu de Montserrat, alguns motius heràldics a la capella del baptisteri i a la de l’evangeli.
A terra de l’església hi ha lloses d’ossaris que van des del segle XVI fins al XVIII.

Les cinc claus de volta de la nau principal estan decorades des de la capçalera, amb la representació d’un Crist beneint, l’escut de Sanaüja, un altre cop l’escut , el Nom de Jesús i l’Anyell Místic. La cinquena clau de volta destaca  per la seva bellesa i major proximitat a l’espectador, és la del sotacor, amb la representació de la Nativitat. Aquesta imatge és la que s’ha escollit com a felicitació de Nadal del Consell Comarcal de la Segarra. 

Font: Inventari del patrimoni arqueològic i artístic de la Segarra. Volum I, Municipi de Sanaüja. Maria Garganté, Jordi Oliva i Josep Ros.



Comentaris