Dies d’esplendor del castell de Montcortès.



El castell de Montcortès, avui tancat i desguarnit, amb algunes nafres mig apedaçades, solitari i massís dalt d’un turonet, va viure en altres temps dies d’esplendor.

 


En morir, l’any 1622, Baltasar Ausiàs March, donzell dels llocs i castells de Montcortès, el Canós, Clariana i la Goda (Anoia), la viuda, Anna Maria de Moixó, va manar fer inventari dels béns del difunt. La part principal dels quals consistia en el castell de Montcortès, que hi és minuciosament descrit.


L’inventari, a més de descriure’n l’interior, ens revela aspectes curiosos del castell. Sabem que en la data de la mort de Baltasar Ausiàs March, el castell no havia estat convertit, com tants d’altres, en masoveria. Al contrari, era una gran casa senyorial on hi havia una gran quantitat d’objectes de valor. 

Crida l’atenció l’abundància de roba femenina, davant de la manca de roba d’home. Això podia significar que l’absència del senyor feia temps que durava. A més, Montcortès comptava amb una bona col·lecció de llibres, joies, objectes d’argent, quadres…això vol dir que no havien sofert repartiments hereditaris.


 
En fer l’inventari, el notari anota que a l’entrada del castell hi ha un carruatge “de quatre rodes amb sobrecoberta de tela verda i portelles”. També s’hi troba un “silló” de muntar de cuir per a ús de la senyora, “més avinent per als mals camins de la Segarra”, i dues selles per a home. En els dos cellers, tan el del vi negre com el del vi blanc, hi havia moltes botes plenes de vi.


En pujar l’escala, al primer replà, s’obria l’estudi on hi havia la llibreria i l’estatge del mossèn amb els ornaments de la capella del castell. Un centenar de llibres ocupaven les prestatgeries de la llibreria. És interessant l’enumeració d’aquests llibres, una bona part eren de caràcter jurídic, mentre que d’altres eren de temàtica humanística, preferentment literària. 


 
La sala estava ben parada, amb cadires d’espatllers daurats, dos bufets i un aparador. Un rellotge i una banqueta completaven el parament. 

El castell disposava de capella on hi havia un retaule de la Mare de Déu del Miracle. Diverses pintures cobrien les parets, en elles hi eren representats els evangelistes, sants i papes. Un relleu de l’Epifania, dues figuretes de santes i una imatge de la Mare de Déu del Popolo en marbre formaven part de la decoració de la capella.



A més, de les estances que hem anomenat fins ara, hi havia un segon estudi, la cuina, una cambra prop de la capella, el pastador, una cambra prop del rellotge, un “aposento” anomenat tocador, el rebost i la botiga. La majoria d’estances de Montornès estaven ornamentades amb quadres, retrats de reis i sants, i altres sèries de pintures.

A la mort de Baltasar Ausiàs March la propietat del castell de Montcortès va recaure al llinatge de la seva esposa, Anna Maria de Moixó, i aquest és el llinatge que fins fa pocs anys en tingué la propietat.

Font: Els Ausiàs March de Montcortès, A. Duran i Sanpere
Fotos: Mariajosep Jové Tarruell
 

Comentaris