Les Stolpersteine i un conte de Josep Coma

Aquest cap de setmana, impulsat pel Fòrum l'Espitllera i el Memorial Democràtic de Catalunya, la Segarra retrà homenatge a onze dels seus veïns que van ser víctimes del nazisme.


Aquesta iniciativa, que compta amb la col·laboració de nou Ajuntaments, senyalitza diferents espais de la comarca en memòria dels segarrencs que van ser deportats als camps d'extermini durant la II Guerra Mundial.

Onze llambordes Stolpersteine (que significa en alemany "pedra que fa ensopegar"), repartides entre Cervera, Granyena, les Oluges, la Prenyanosa, Sanaüja, Sant Antolí, Talavera, Tarroja i Torà, seran col·locades davant de la casa on vivia la persona deportada o prop de l'edifici de l'Ajuntament. Es tracta d'una peça de formigó, de 10 x 10 cm, recoberta d'una làmina de llautó on hi ha inscrit el nom i altres dades de les víctimes, obra de l'artista alemany Gunter Demnig.



Aquest reconeixement m'ha fet pensar en un relat de Josep Coma inclòs en el llibre "Sabó de Casa" on té un record entranyable pel seu conveí Ramon Gomà Solé mort a Mauthausen.



Josep Coma va néixer a Fonolleres l'any 1934 i l'any 1935 es trasllada a Tarroja on va residir fins als 20 anys.

En el conte "Al marge de la Setmana Santa" ens explica com transcorria aquesta celebració en la seva infantesa a Tarroja. La preparació del Monument al Santíssim, l'ofici de Tenebres i "matar jueus" feien les delícies dels més petits en uns dies, un temps i un país que més que grisos eren negres com un gola de llop.

Però permeteu-me transcriure el paràgraf final i entendreu el perquè de tot plegat:

"Aquí podia haver posat punt i prou perquè al cap i a la fi ja reflecteix la realitat d'alguns aspectes d'aquells dies de Setmana Santa, però la veritat és que no retrata ni gens ni mica la ignorància en què petits i grans vivíem. Ens hauria costat molt de creure que, a més dels mítics jueus de la Setmana Santa, n'hi havia de carn i ossos com nosaltres que en aquells moments sofrien el genocidi més gran de la seva història. Vam tardar molts anys a saber-ho i encara més anys vam tardar a saber la sort que havia sofert un fill del poble, Ramon Gomà Soler –el Xambonet de renom–, que si de petit també havia "matat jueus" el Dijous Sant, de gran, després de lluitar per la República i patir mil penalitats per les terres de França, va trobar la mort en el camp de concentració de Mauthausen al costat d'una munió de catalans i de centenars de milers de jueus, precisament a la mateixa època en què nosaltres tan inconscientment "matàvem jueus" a l'església.
Hi havia moltes coses que no sabíem i aquesta ignorància també és història." (p.104)

Esperem que quan passegem per la Segarra, les Stolpersteine ens ajudin a sortir d'aquesta ignorància històrica.



Sabó de casa
Coma, Josep
1995. Lleida. Pagès

Imatges: Stolpersteine.eu

Comentaris